Els controls dels comptes de la Generalitat que encara manté Hisenda i que perjudiquen l’economia catalana

El Govern va fer ahir un gest a Catalunya amb l’anunci que s’aixequen els controls preventius dels comptes de la Generalitat, una mesura que ja va començar a tramitar l’Executiu de Rajoy i que ara culmina amb Sánchez. D’aquesta manera, dels tres controls financers que hi havia sobre Catalunya, s’aixeca un i es mantenen dos, que ahir la Generalitat es va afanyar a demanar que desapareguin i va plantejar que Montoro ja havia aixecat l’últim.

El gest en realitat és tornar a tenir una mica de control a Catalunya sobre els seus propis comptes, ja que d’autonomia no té res, amb l’aplicació de l’article 155 va deixar de tenir el control de les seves finances i aquest fet va perjudicar més al bon funcionament de les institucions catalanes que la “crisi” pel referèndum, en l’econòmic el “remei” li ha sortit més car que la “malaltia”.

Els controls que segueixen són el mensual, que va entrar en vigor el 2015, així com la vigilància que manté Hisenda des de 2012 a través del pagament de les factures del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) directament als proveïdors. La Comissió Delegada d’Assumptes Econòmics va aprovar el 20 de novembre de 2015 que perquè la Generalitat seguís rebent transferències del sistema de finançament havia de fer front a unes “obligacions especials per assegurar que aquests fons es destinen a la finalitat que tenen previst”. És a dir, per evitar que anessin a la creació d’estructures d’Estat. Implicava que l’interventor de la Generalitat havia d’informar mensualment que les despeses no contravenien l’ordenament jurídic. A més, les operacions d’endeutament s’aprovarien “operació per operació”.

Una altra de les exigències era la d’una connexió telemàtica de la Generalitat amb el punt general d’entrada de factures electròniques en què es registren les factures emeses pels proveïdors de totes les administracions adherides. Aquesta mesura es va deure a la qualificació a la baixa del deute català, a les advertències d’agències de ràting sobre la qualificació d’Espanya, al fet que van aflorar 1.300 milions de dèficit de 2014 i les declaracions de representants públics de Catalunya apuntant a l’incompliment de pagament de deutes a proveïdors i la no observança de la llei.

El passat 21 de juliol, la Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics va acordar controlar els comptes de la Generalitat setmanalment després que Hisenda va detectar un desviament de 6.150 euros del Pressupost català, corresponent a l’organització de processos electorals.

El 15 de setembre, abans de l’entrada en vigor de l’article 155, Hisenda va implantar un control previ dels pagaments: totes les despeses destinats a cobrir els serveis públics essencials de Catalunya havien de comptar amb el vistiplau d’Hisenda que els pagaria directament. Va afectar les nòmines dels funcionaris, el cost de la sanitat, l’educació, la protecció civil, la dependència i les diverses transferències en ajudes i subvencions a les famílies. En total, els aproximadament 1.400 milions d’euros mensuals que suposa el finançament de la comunitat. Es va articular mitjançant el control als pagaments dels bancs a la Generalitat, que havien de supervisar prèviament Hisenda ia través d’un compte en Banc d’Espanya. Això suposava pràcticament el control total del 155. De fet, quan va entrar en vigor aquest article, el 27 d’octubre, l’únic que es va afegir va ser el control sobre els impostos propis que recapta la Generalitat, uns 200 milions mensuals, i al BOE es van fusionar totes les mesures de control incrementat. Però en haver entrat en vigor abans, era factible mantenir el control setmanal i dels bancs encara s’aixequés el 155, segons va avisar Montoro, al que el PSOE va donar el vist bo. Des d’Hisenda van explicar ahir que Montoro ja va aixecar el control setmanal i que ara se suprimeix la vigilància prèvia als pagaments dels bancs.

La veritat és que el 155 es va aplicar per controlar els comptes de la Generalitat de Catalunya i que no es desviï diners per a un “Referèndum” que ja s’havia produït, per la qual cosa en aquest cas el control s’hauria d’haver efectuat abans per evitar aquestes despeses, ara ens trobem amb problemes en les majories d’administracions pel 155, el referèndum es va dur a terme, i les polítiques per part de l’estat espanyol respecte a Catalunya només han estat útils per perjudicar la seva administració, i generar un creixement en el percentatge de l’independentisme, situat en els seus valors màxims des del referèndum de l’1 d’octubre.

Ara Catalunya torna a tenir part del control de les seves finances, segueix sent el motor econòmic d’Espanya, i el creixement del PIB català continua per sobre de la resta de comunitats autònomes, s’hauria d’aplicar un “155” a les polítiques econòmicament nefastes que s’apliquen sobre Catalunya per intentar “solucionar” un conflicte que és polític i no econòmic, i que hauria de solucionar-se amb diàleg i no amb ajustos.

55Shares

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *